campana (gàn)

Context i usos: El gong o campana és un instrument molt comú a la zona del centre i baix Benín. Ja des de l'antiguitat s'utilitzava en àmbits tan profans com religiosos, i formava part de les orquestres reials com les de la coneguda cort d'Abomey, capital de l'antic regne de Dahomey. Clément da Cruz (1954) el cataloga dins el grup dels 'instruments de ritme', descrivint així la seva funció principal. En llengua fon el gong simple s'anomena gàn i el gong doble gàn kpàn-vi (el gong simple també s¿anomena gankokwé. Gàn vol dir ferro i kokwé plàtan. Gankpanví fa referència a la campana doble ja que ví vol dir fill). Avui en dia s'utilitza per tocar tot tipus de ritmes, pels quals no sempre es necessita el grup de tres instruments al qual ens referim. Tanmateix, aquesta combinació de tres gongs és pròpia del ritme cenkúmè, que Fadaïro (2001:133) descriu de la següent manera: 'música popular de la regió de Savalou, al nord-oest d'Abomey: ritme lent al principi i més endimoniat al final, i per tant molt apreciat'. La campana petita fa la funció principal. Segons s'informa a la Wikipedia, aquestes campanes són comunes entre els ewe de Ghana (que les anomenen gankoqui) i els fon de Togo i Benín. Amb l'antic esclavatge foren exportades a Brasil (anomenades agogô) des d'on, gràcies al seu ús en la música samba i en la religió candomblé, es popularitzarien arreu d'Amèrica Llatina. El senyor Alphonse d'Atice- Kansoh és músic de Savalou, com el seu germà. Els instruments eren de la seva propietat i els va adquirir el 2011 al mercat d¿Abomey.